Equilibri - Demòcrates, eleccions generals

Equilibri

Andorra és un país fet d’equilibris: entre el vessant nord i el vessant sud dels Pirineus, entre tradició i modernitat, entre obertura i preservació de la identitat, entre dinamisme econòmic i cohesió social… Els Demòcrates creiem profundament en la llibertat de les persones i en la seva capacitat de prosperar, de crear riquesa, d’arriscar-se i de superar les dificultats. De la mateixa manera que entenem que les andorranes i els andorrans saben fer pinya quan toca, pensar en el país i en el llarg termini, i recordar que el caràcter de muntanya és també sinònim de solidaritat. Des del Consell General i el Govern farem possible que Andorra preservi els equilibris que ens donen sentit i reequilibrarem les situacions que estiguin descompensades, ja sigui a l’hora de garantir l’accés a un habitatge a preu assequible, de vetllar per la igualtat efectiva i la no discriminació, de defensar la nostra identitat i la nostra llengua o de preservar el medi ambient i el paisatge. No com una defensa del passat, sinó com a part indestriable de la construcció d’un futur per a l’Andorra diversa, dinàmica i oberta del present.

Escolta el programa

1.1. Un habitatge accessible

1.2.Una política en favor del poder adquisitiu

1.3. Un urbanisme respectuós

1.4. Una mobilitat sostenible

1.5. Una acció climàtica decidida

1.6. Un medi natural i un entorn per a les generacions futures

1.7. Una economia circular

1.8. Una salut pública de qualitat

1.9. Un mercat de treball equilibrat

1.10. Una societat inclusiva

1.11. Una vellesa digna

1.12. Una igualtat efectiva

1.13. Una llengua que ens identifica

En els darrers anys, l’accés a un habitatge de preu assequible s’ha convertit en una dels principals preocupacions de les persones que viuen al país. Andorra no és aliena a un fenomen comú a la majoria de països i àrees urbanes d’Europa i la problemàtica de l’accés a l’habitatge, especialment de lloguer, ha esdevingut estructural. Les solucions realistes a aquest problema no són fàcils però possibles. Cal saber combinar una política a curt termini de protecció dels lloguers existents amb accions a mitjà i llarg termini de foment d’habitatge a preu assequible.

Fets:

Hem protegit gairebé el 80% dels contractes de lloguer d’Andorra, donant la possibilitat als llogaters de prorrogar de manera forçosa el lloguer amb augments inferiors a l’IPC.

Hem flexibilitzat els llindars d’accés als ajuts a l’habitatge de lloguer, reduint el període de residència mínim de 5 a 3 anys i augmentant el barem per tenir-hi dret fins a 1,3 vegades el llindar econòmic de cohesió social. Hem augmentat els percentatges del lloguer cobert pels ajuts, que ara arriben fins al 35% del lloguer i fins al 40% quan es tracta de menors de 25 anys, famílies monoparentals, famílies nombroses, persones grans, persones amb discapacitat i dones en situació econòmica fràgil o víctimes de violència de gènere. Amb aquestes modificacions hem incrementat entre el 2019 i el 2023 un 130% els ajuts a l’habitatge de lloguer.

Hem establert un programa per a l’emancipació de joves entre 22 i 30 anys, amb l’abonament dels dos mesos de dipòsit del lloguer i de la renda del mes corrent.

Hem posat en marxa 22 habitatges de protecció pública, per a persones sense recursos, a la Casa Aristot Mora d’Andorra la Vella.

Hem iniciat la construcció de 44 habitatges públics a preu assequible, a la Borda Nova d’Andorra la Vella, en coordinació amb el Comú de la capital i a la qual destinem 18 milions d’euros.

Hem posat en marxa un programa d’adquisició i lloguer d’edificis en desús per crear un parc d’habitatges públics, al qual destinem 19 milions d’euros.

Hem suspès temporalment l’atorgament de noves llicències per a habitatges d’ús turístic, per tal de fomentar que les noves promocions d’habitatges es destinin al lloguer residencial.

Hem canviat el règim dels residents internacionals per tal que concentrin la inversió en unitats immobiliàries de més de 400.000 euros, evitant així la possible distorsió en el mercat d’habitatges més econòmics.

Hem establert un impost per als habitatges buits que portin més de dos anys desocupats sense una causa justificada.

Hem rebaixat l’IGI al 0% per als arrendaments d’habitatges, hem reduït l’IGI de la compra d’immobles destinada al lloguer i s’han introduït deduccions de l’impost de societats i de l’IRPF dels propietaris que arrendin els seus pisos a un preu assequible.

Hem exonerat del pagament de la part de l’ITP que rep el Govern per a la compra d’habitatges que es destinin a l’arrendament durant un mínim de 5 anys.

Hem augmentat en un 15% els ajuts del Pla Renova per a edificis residencials que es tornin a destinar al mercat de lloguer.

Hem flexibilitzat els criteris d’habitabilitat i els requisits d’edificació per als immobles -residencials en desús, hotels, aparthotels o apartaments turístics- que es reformin i es destinin l’habitatge de lloguer. Aquest fet ha permès que fins a la data hagin aflorat 370 habitatges de lloguer.

Hem creat l’Institut Nacional de l’Habitatge, per gestionar les polítiques públiques d’habitatge i per disposar de dades reals i transparents sobre l’evolució del sector.

Hem creat el Fons d’Habitatge per finançar els projectes de construcció i rehabilitació d’habitatge protegit i de lloguer assequible. Hem incentivat que els residents internacionals inverteixen en aquest fons reduint la inversió necessària de 600.000 a 400.000 euros si es destina al Fons d’Habitatge.

Futur:

Seguirem ampliant el parc d’habitatge públic, de la mà dels Comuns -com amb el projecte de la Borda Nova-, d’entitats privades -com amb el projecte de Casa Aristot Mora- i dels particulars -amb la compra i lloguer d’edificis en desús-.

Tirarem endavant dos nous projectes d’habitatge públic de lloguer assequible a la Massana i a Escaldes-Engordany amb la col·laboració dels respectius comuns i treballarem per impulsar-ne més en altres parròquies.

Impulsarem promocions públic-privades de lloguer assequible, establint una fórmula en què el sector públic -Govern, Comuns o parapúbliques- aporti el sòl a títol gratuït durant un llarg període de temps i els promotors particulars duguin a terme la construcció i el lloguer dels habitatges amb una renda regulada.

Aprovarem el pla del dret a l’habitatge, que ha de servir per fer la diagnosi en cada moment i establir les millors polítiques d’habitatge per tal de respondre a les necessitats de la població.

Continuarem treballant amb els Comuns per establir un sistema d’indicadors d’habitatge, que ens permeti conèixer els preus per zones i poder fer les polítiques d’estímul de lloguer més adequades.

Seguirem treballant perquè els comuns incrementin els incentius fiscals i urbanístics destinats a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges de lloguer a preu assequible.

Impulsarem un programa d’incentius econòmics destinats a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges de lloguer a preu assequible.

Establirem una proporció màxima, per parròquia i per zones, d’habitatges d’ús turístic i de segones residències, en la línia del que han fet altres països, com Suïssa, Islàndia o Malta.

Seguirem revisant els criteris d’inversió dels residents passius i per compte propi per evitar que aquesta inversió pugui distorsionar el mercat d’habitatge destinat a les persones treballadores.

Gravarem les inversions estrangeres en el sector immobiliari i la compra d’habitatges per part de no residents amb una taxa finalista que anirà destinada a promocions d’habitatge a preu assequible i a projectes de diversificació econòmica.

Crearem un programa per tal que els propietaris privats puguin cedir els seus habitatges buits amb la finalitat que siguin gestionats públicament i destinats al lloguer a preu assequible amb totes les garanties necessàries.

Aplicarem un gravamen més elevat sobre la plusvàlua obtinguda durant els primers 10 anys de tinença d’un bé immoble, per tal de desincentivar les compravendes amb finalitats especulatives.

En la mesura que s’atenuï la situació de tensió actual, revertirem les mesures d’intervenció de les rendes de lloguer i de pròrroga forçosa dels contractes.

Implementarem el programa d’accés al primer habitatge de compra, en què el Govern aportarà els recursos per facilitar l’accés a l’obtenció i al pagament de la hipoteca.

Andorra és la segona economia a Europa amb una taxa de creixement més elevada. Tot i així, el nostre país està patint els efectes que la inflació té sobre el poder adquisitiu de les persones i les empreses. El repunt d’activitat i de consum després de la pandèmia i els desajustos en les cadenes logístiques i de producció a escala global van provocar un cicle a l’alça dels preus ja al final del 2021. La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha accelerat aquest cicle, en provocar una crisi, entre d’altres, dels preus de l’energia. Des del Govern hem dut a terme una política per millorar el poder adquisitiu dels ciutadans i per evitar que l’increment de costos de l’energia recaigui sobre les famílies i les petites empreses.

Fets:

Hem incrementat el salari mínim més d’un 7% cada any durant els últims dos anys. Aquesta acció s’inscriu en el que ha estat una constant en els Governs de Demòcrates al llarg de l’última dècada, en què el salari mínim s’ha incrementat de forma sistemàtica per sobre de l’IPC.

Per tal que els increments salarials també arribin a la classe mitjana, el 2022 vam aplicar per llei l’augment de l’IPC a tots els salaris que no arriben al salari mitjà; i el 2023 hem incrementat, també per llei, i de forma ponderada, tots els salaris fins als 4.000 euros mensuals.

Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem fet gratuït el transport públic per a totes les persones residents permanents al país i hem reduït notablement el preu dels abonaments i tarifes del transport públic als quals tenen accés tant els turistes com els residents temporals.

Hem reduït el preu del transport escolar.

Hem reduït l’impost especial d’hidrocarburs per a les empreses de transport de persones i mercaderies, així com per als taxistes i la maquinària de les obres.

Hem congelat l’increment de la taxa verda previst per als carburants de calefacció.

Hem reduït del 4,5% a l’1% l’IGI dels productes d’higiene personal femenina i dels bolquers.

Hem ampliat els ajuts a l’estudi, tant de l’ensenyament obligatori com de l’ensenyament superior.

Hem ampliat els ajuts a l’habitatge de lloguer, flexibilitzant els requisits d’accés (veure 1.1 un habitatge assequible).

Hem millorat i ampliat el Pla Renova per rehabilitar habitatges que siguin residència principal, inferiors a 130m2, i amb criteris d’eficiència energètica.

Hem minimitzat l’impacte de la crisi energètica sobre les famílies i les empreses: FEDA ha mantingut les tarifes congelades durant tres anys i els augments duts a terme durant el 2022 han quedat molt per sota de l’augment real del cost de l’electricitat. El preu de l’electricitat que paguen avui les famílies i les empreses andorranes és el més competitiu d’Europa i representa menys de la meitat del que paguen les famílies franceses i espanyoles.

Hem mantingut i ampliat les tarifes d’electricitat bonificades per a les persones i famílies amb menys ingressos.

Totes aquestes mesures han representat un esforç de més de 100 milions d’euros entre el 2022 i el 2023 per a l’administració pública.

Futur:

Continuarem augmentant el salari mínim fins a situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal i com estableix la Carta Social Europea (a dia d’avui equivaldria a 1.371 €).

Promourem la concertació social entre els representants de les empreses i de les persones assalariades, per tal que els increments salarials s’estenguin també més enllà del salari mínim ajustant-se a la realitat de cada sector econòmic.

Augmentarem les pensions més baixes per compensar l’efecte de l’augment de preus.

Garantirem que FEDA continua tenint els recursos necessaris per fer front a la transició energètica i per donar resposta a les necessitats de consum de les famílies i les empreses.

Mantindrem la progressivitat en les tarifes de l’electricitat per evitar d’una banda que l’augment de costos repercuteixi en les persones i famílies més vulnerables i de l’altra que afecti la competitivitat de les empreses.

Seguirem millorant el servei del transport públic gratuït, per tal que es consolidi com una opció de mobilitat alternativa i assequible.

Desplegarem un pla d’habitatge a preu regulat, amb promocions públiques i públic-privades, per garantir un habitatge assequible (veure 1.1 un habitatge assequible).

Desenvoluparem iniciatives d’accés a un primer habitatge de compra(veure 1.1 un habitatge assequible).

Els propers anys són una oportunitat única de donar forma al futur del territori. Les decisions que prenguem avui tindran un impacte durador per a les generacions que vindran. És per aquest motiu que una de les qüestions clau que hem d’abordar és el creixement sostenible, ja que en els darrers anys s’ha evidenciat una acceleració del creixement urbanístic que podria posar en risc els recursos dels quals disposem. Hem de trobar una manera de créixer que ens asseguri les infraestructures necessàries per a la població i, alhora, la protecció dels recursos naturals, l’entorn i la idiosincràsia del nostre país. Una bona planificació urbanística pot contribuir a crear una societat més pròspera, equitativa i sostenible.

Fets:

Hem aprovat la Llei per a la promoció de la sostenibilitat, del desenvolupament urbanístic i del turisme. Aquesta llei ha fixat l’obligatorietat d’elaborar estudis de capacitat de càrrega màxima de cada territori, i els comuns han d’adaptar els seus plans d’ordenació i urbanisme parroquial en funció d’aquests estudis.

A més, la llei va establir la suspensió temporal de l’atorgament de noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic per un termini de dos anys.

Hem incrementat els requisits d’inversió i de dipòsit dels residents passius i per compte propi de tal manera que es tradueixin en més valor afegit i menys pressió sobre el territori.

Futur:

Modificarem la Llei general d’ordenació general del territori i urbanisme (LOGTU), conjuntament amb els comuns i la societat civil. Això ha de permetre que ens anticipem al creixement urbà, que ha de ser progressiu per assegurar-ne la sostenibilitat social i mediambiental.

Gravarem les inversions estrangeres en el sector immobiliari i la compra d’habitatges per part de no residents amb una taxa finalista que anirà destinada a promocions d’habitatge a preu assequible i a projectes de diversificació econòmica.

Aplicarem un gravamen més elevat sobre la plusvàlua obtinguda durant els primers 10 anys de tinença d’un bé immoble, per tal de desincentivar les compravendes amb finalitats especulatives.

Implementarem els estudis de capacitat de càrrega previstos per la Llei per a la promoció de la sostenibilitat, del desenvolupament urbanístic i del turisme, amb l’objectiu de determinar un sostre de creixement de la població que sigui sostenible. Aquests estudis ens ajudaran a identificar fins a quin punt podem créixer sense comprometre els recursos naturals i dotant la població de les infraestructures necessàries.

Vista la transversalitat de les temàtiques associades a la planificació urbanística, treballarem amb els comuns un pla d’acció per cercar l’equilibri entre les necessitats de la població i el respecte a l’entorn i els recursos naturals.

Establirem una proporció màxima, per parròquia i per zones, d’habitatges d’ús turístic i de segones residències, en la línia del que han fet altres països com Suïssa, Islàndia o Malta.

Seguirem revisant els criteris d’inversió dels residents passius i per compte propi per evitar que aquesta inversió pugui distorsionar els criteris de sostenibilitat urbanística.

Treballarem conjuntament amb els comuns per protegir el 30% del territori mitjançant zones de protecció natural (parcs naturals), segons els mecanismes previstos per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Els darrers quatre anys, el Govern ha creat l’entorn necessari per al canvi de model de mobilitat, tot afavorint la mobilitat sostenible, connectada i segura, i potenciant l’ús del transport públic. Ara cal posar en marxa accions efectives de forma ràpida perquè la ciutadania evidenciï una millora en la mobilitat del país. En aquest sentit, un dels aspectes sobre els quals volem incidir de manera decidida és la millora del transport de passatgers.

Fets:

Hem desenvolupat l’Estratègia de mobilitat que impulsa el canvi de model, així com el Reglament relatiu als plans de mobilitat sostenible per al personal de l’Administració, les entitats públiques i les empreses.

Hem implementat la gratuïtat del transport públic, amb un triple objectiu social, mediambiental i de mobilitat

Hem reduït notablement el preu dels abonaments i les tarifes del transport públic als quals tenen accés tant els turistes com els residents temporals.

Hem reduït el preu del transport escolar.

Hem impulsat la mobilitat elèctrica a través del programa Engega, de l’oferta de carregadors domèstics per a vehicles elèctrics i de l’impuls d’una xarxa de carregadors a la via pública ben dimensionada.

Futur:

Continuarem amb la gratuïtat del transport públic.

Engegarem un procés participatiu per copsar i donar satisfacció a les necessitats de la ciutadania per millorar el transport públic, incidint en aspectes com ara la freqüència i els horaris.

Seguirem potenciant la compra de vehicles elèctrics mitjançant el programa Engega, alhora que garantirem el desballestament dels vehicles més contaminants.

Ampliarem la xarxa de carregadors elèctrics de vehicles amb aparells més ràpids i moderns, entre altres, a la via pública i a tots els punts més turístics, i situarem Andorra com el primer país amb càrrega elèctrica en tots els hotels i els indrets més comercials.

Desenvoluparem, conjuntament amb els comuns, un carril segregat per a bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal (VMP), entre Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

Posarem en marxa noves fórmules de transport públic i mobilitat sostenibles, posant un èmfasi especial en un mitjà de transport segregat que uneixi Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria i que, en el futur, es pugui perllongar fins a la Seu d’Urgell.

Andorra ha demostrat un compromís ferm amb la lluita global contra el canvi climàtic, participant en els fòrums internacionals i implementant mesures per reduir de manera significativa les emissions i, en definitiva, la petjada de carboni. L’acció climàtica ha de seguir al centre de les polítiques públiques, tot garantint el rol exemplar de l’Administració i potenciant les accions locals i de sensibilització.

Fets:

Hem creat el Fons verd previst per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (LITECC) i per la Declaració de l’estat d’emergència climàtica, alimentat, entre altres, per la taxa verda. El Fons verd ha permès entre d’altres l’ampliació del programa Renova per a la renovació i rehabilitació energètica dels edificis, del programa engega de renovació i electrificació del parc mòbil i ha permès la gratuïtat del transport públic. Hem creat un mercat nacional de crèdits de carboni i un sistema de compensació de les emissions per fomentar la responsabilitat social corporativa.

Hem incrementat les accions locals i el compromís internacional de lluita contra el canvi climàtic, amb un nou objectiu de reducció del 55% de les emissions al 2030 i de neutralitat carboni per al 2050.

Donant compliment a la declaració d’emergència climàtica, hem regulat la contaminació lumínica i hem efectuat auditories ambientals als edificis públics.

Futur:

Continuarem situant l’acció climàtica en el centre de les nostres polítiques públiques, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Treballarem per adaptar les mesures de lluita contra el canvi climàtic a la realitat andorrana, dels seus ciutadans i les seves empreses.

Treballarem amb els sectors més vulnerables per a l’adaptació al canvi climàtic i l’augment de la resiliència.

Fomentarem el càlcul de la petjada de carboni i la seva compensació en el marc de la responsabilitat social corporativa.

Garantirem el mercat nacional de crèdits de carboni i d’energia verda.

Seguirem promovent la transició energètica, ja que l’electrificació i la consolidació de les energies renovables permetran reduir de manera significativa les emissions de carboni (veure l’apartat 3.6.Una energia pròpia i neta).

Impulsarem de forma decidida les energies renovables, com la solar i l’eòlica (veure 3.6 una energia pròpia i neta)

La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge i l’Estratègia nacional del paisatge d’Andorra han fixat el camí de protecció del medi natural i dels paisatges, partint d’allò que estableix l’article 31 de la Constitució: l’Estat ha de “vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els seus recursos naturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de la ciutadania i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional de l’atmosfera, l’aigua i la terra”. Es tracta, doncs, d’una responsabilitat present i futura, que implica el desplegament d’un seguit de mesures concretes que tinguin un impacte positiu evident.

Fets:

Hem finalitzat gairebé el desplegament reglamentari previst per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Ens hem adherit al Conveni internacional de Washington (CITES) sobre el comerç d’espècies de fauna i flora salvatges amenaçades.

Hem millorat la xarxa de refugis de muntanya mitjançant un pla per fer-los més acollidors, confortables i sostenibles.

Hem ampliat la xarxa d’infraestructures verdes d’Andorra, unint les parròquies d’Escaldes-Engordany, Encamp i Canillo, tal com s’havia fet en una primera fase amb Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany, la Massana i Ordino. Aquestes infraestructures s’emmarquen en l’Estratègia nacional de paisatge d’Andorra, que s’ha actualitzat fins a l’horitzó 2035.

Hem aconseguit que el 100% de les escoles publiques del país esdevinguin escoles verdes i hem elaborat una Estratègia ambiental per a la sostenibilitat.

Hem continuat les accions previstes a l’Estratègia de medi atmosfèric 2017-2030, que tenen per objectiu millorar la qualitat de l’aire.

Futur:

Medi natural, paisatge i biodiversitat

Treballarem conjuntament amb els comuns per protegir el 30% del territori mitjançant zones de protecció natural (parcs naturals), segons els mecanismes previstos per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Presentarem la candidatura a la UNESCO perquè Andorra esdevingui el primer país del món a ser declarat en la seva totalitat Reserva de la Biosfera.

Ordenarem els cartells publicitaris dins i fora dels nuclis urbans, definint les mides, les característiques i les zones.

Seguirem fomentant l’ús dels refugis i dels camins de muntanya, millorant les instal·lacions dels refugis lliures i del refugi guardat del Comapedrosa.

Acabarem els trams de camins que falten previstos en els plans sectorials d’infraestructures verdes (nucli urbà d’Encamp, Pardines a Prats…).

Restaurarem trams de riu (canalitzats o amb lleres de formigó) per restablir els ecosistemes, replantant la vegetació de ribera.

Treballarem amb els comuns per millorar la gestió dels boscos, preservar-ne la biodiversitat i evitar el risc d’incendi. A més, implementarem un projecte d’aprofitament de la biomassa provinent dels boscos per produir energia.

Revisarem la Llei de caça per millorar la gestió cinegètica.

Dotarem el Cos de Banders, garant de la conservació del medi natural, el paisatge i la biodiversitat, de més recursos humans i materials.

Continuarem posicionant Andorra com a país de muntanya a escala internacional, a través d’organismes de Nacions Unides, com per exemple el Mountain Partnership.

Gestió integrada i sostenible de l’aigua

Desenvoluparem un nou marc legislatiu de l’aigua per assegurar-ne una gestió integrada i sostenible.

Mantindrem els nivells de sanejament excel·lents per a la qualitat de l’aigua, per garantir un consum responsable i avançar cap a una gestió integral.

Estudiarem l’ampliació de tractament de les aigües residuals de les parròquies d’Encamp, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (nova depuradora a Encamp i ampliació de la depuradora Sud).

Posarem en marxa polítiques de sensibilització de la població per reduir el consum d’aigua.

Sostenibilitat

En el marc de l’Estratègia d’educació per a la sostenibilitat, aproparem els escolars a la natura com a element propi de la nostra identitat.

Continuarem impulsant els projectes de sostenibilitat a les escoles, especialment el projecte Escoles Verdes.

Revisarem l’Estratègia de medi atmosfèric per mantenir els excel·lents nivells de qualitat de l’aire.

Revisarem el mapa de soroll com a eina de prevenció de la contaminació acústica.

Ens adherirem al Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació mediambiental.

Crearem un programa d’ajuts per a auditories de sostenibilitat (aigua, residus, energia…) per a les empreses.

La Llei d’economia circular, aprovada el 2022, fixa els objectius per passar d’un model de producció i consum lineal obsolet a un model circular més eficient i sostenible. A partir d’ara, cal continuar el desplegament reglamentari de la llei i implementar les accions definides tant a l’Estratègia d’economia circular com al Pla nacional de residus. Per poder assolir aquests objectius, molt ambiciosos pel que fa al reciclatge, és necessari posar en marxa un nou model més eficient i coordinat, la qual cosa també permetrà, de retruc, racionalitzar-ne els costos.

Fets:

Hem aprovat la Llei d’economia circular, en concertació amb els sectors implicats, per passar d’un model econòmic lineal poc sostenible a un model circular.

Hem atorgat 150.000€ d’ajuts a projectes concrets per implementar els principis de l’economia circular.

Hem elaborat un Pla d’economia circular per a l’Horitzó 2035 i un nou Pla nacional de residus.

Hem prohibit els productes de plàstic d’un sol ús.

Hem aprovat la nova Llei de contractació pública, la qual, entre altres, permet la implantació de pràctiques sostenibles i eficients, com ara la compra verda.

Futur:

Treballarem amb els comuns per millorar i reforçar el servei de recollida selectiva i ampliar-la a altres fraccions, com la matèria orgànica i el tèxtil.

Treballarem per assolir els següents objectius de reciclatge en els propers 4 anys: 50% per a la matèria orgànica, 75% per al paper-cartró, 65% per als envasos i 70% per al vidre.

Continuarem els ajuts als projectes d’economia circular per impulsar noves oportunitats i promoure la innovació en aquest àmbit.

Portarem a la pràctica la prohibició de bosses de plàstic d’un sòl ús, de forma gradual per eliminar els estocs.

Establirem un pla de prevenció del malbaratament alimentari per assolir el 50% de reducció.

Establirem mecanismes per aprofitar els aliments sobrants a les escoles.

Promourem la coordinació entre les grans superfícies comercials i el banc d’aliments per evitar el malbaratament dels aliments.

Treballarem amb el sector de la construcció per reduir els impactes de les obres augmentant el reaprofitament de materials.

La pandèmia de la Covid-19 va demostrar com és de vital un sistema sanitari fort i centrat en les persones. El nostre sistema sanitari, gràcies també a l’actitud exemplar dels/de les professionals de la salut, va saber respondre a la crisi i va aconseguir contenir la mortalitat, amb una de les letalitats més baixes d’Europa i del nostre entorn. Ara, hem de seguir innovant i evolucionant cap a una sanitat basada en mesures predictives i preventives, centrades en la persona, amb una atenció especial a la gent gran. Volem aconseguir un envelliment saludable i endarrerir les situacions de dependència. Anem cap a un país avançat en l’ús de les últimes tecnologies digitals, promotor de l’esport o l’exercici físic sostingut com un element clau en el manteniment de la salut i d’una alta qualitat de vida a totes les edats.

Fets:

Hem instaurat i consolidat el metge referent i la via preferent.

Hem aprovat el primer conveni col·lectiu amb el SAAS.

Hem aplicat el règim del tercer pagador sempre que se segueixi la via preferent per a persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat.

Hem ampliat el programa de cribatge neonatal per a la detecció precoç de malalties greus.

Hem millorat l’atenció al malalt oncològic: disponibilitat de servei de taxi per assistir a sessions de radioteràpia, finançat al 100%; incorporació en el finançament públic de la micropigmentació de l’aurèola mamària després de la mastectomia, i nou servei expert en oncologia al SAAS.

Hem reorganitzat i potenciat la Unitat de Càncer de Mama.

Hem millorat l’atenció a la gent gran amb la creació de la Unitat de la Memòria i la creació del Servei d’Envelliment i Salut.

Hem creat el programa d’hospitalització domiciliària.

Hem creat i implementat el SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona en salut sexual i reproductiva).

Hem creat el programa d’atenció psicològica en el marc de la Covid.

Hem aprovat el Pla integral de salut mental i addiccions i hem ampliat i reorganitzat el Servei de Salut Mental.

Hem consolidat la Història clínica compartida com a eina d’ús per als professionals sanitaris.

Hem reconegut el rol dels/de les tècnics/ques de cures d’auxiliars d’infermeria posant en valor la tasca d’aquests/aquestes professionals.

Hem signat i ratificat el Conveni relatiu als drets humans i la biomedicina (Conveni d’Oviedo).

Hem aprovat la Llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina.

Hem creat el Laboratori Nacional d’Epidemiologia.

Hem creat i posat en marxa l’aplicació digital Andorra Salut.

Hem actualitzat les tarifes dels professionals sanitaris, després de més d’una dècada de contenció amb la finalitat que Andorra continuï sent un país atractiu per als professionals del sector.

Hem aprovat la cartera dels serveis de salut.

Futur:

Impulsarem un pacte nacional sobre la salut amb tots els actors concernits per fer balanç de l’estat de la reforma sanitària i establir les mesures de futur amb l’objectiu de continuar garantint un sistema de salut d’excel·lència.

Incorporarem noves funcionalitats a l’aplicació digital Andorra Salut, introduirem la recepta electrònica i reforçarem la figura del metge preferent.

Establirem mecanismes orientats a garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, sense perjudicar-ne la qualitat o l’accés. Entre altres mesures, revisarem els criteris d’atorgament dels reemborsaments al 100%.

Seguirem reforçant la col·laboració transfronterera, mitjançant els convenis amb França (especialment, amb Occitània) i amb Espanya (especialment, amb Catalunya).

Continuarem desplegant el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) i ampliarem els espais dedicats a aquest àmbit.

Seguirem reduint les estades hospitalàries potenciant els dispositius de convalescència, incrementant la cirurgia major ambulatòria i implementant accions predictives i preventives en l’àmbit de l’atenció primària.

Posarem en marxa de manera definitiva l’hospitalització domiciliària.

Impulsarem l’atenció integral al pacient oncològic i a les seves famílies, per garantir la màxima qualitat de l’assistència i amb la finalitat que el pacient es pugui beneficiar dels darrers avenços diagnòstics i terapèutics i del rescabalament de les despeses de desplaçament i d’allotjament.

Impulsarem l’atenció integral a les persones que pateixen processos neurodegeneratius, i també a les seves famílies.

Elaborarem la nova llei del SAAS amb els propòsits següents: actualitzar aspectes que han quedat obsolets; precisar i descriure objectius i funcions en relació amb noves necessitats que han anat apareixent; dotar el SAAS dels instruments legals necessaris perquè pugui complir els seus objectius amb més agilitat, eficiència i transparència, i dotar el SAAS d’un òrgan de govern més professionalitat i participatiu.

Pel que fa a la tecnificació, incorporarem un robot quirúrgic, introduirem tècniques de simulació per a l’entrenament dels professionals i iniciarem la robotització de la dispensació de fàrmacs.

Promourem més especialització en l’àmbit de la infermeria mitjançant la col·laboració entre el Ministeri de Salut i la Universitat d’Andorra.

Desplegarem la cartera de serveis de salut.

Impulsarem la figura de la infermeria als centre escolars del sistema educatiu andorrà.

Reforçarem els mecanismes d’inspecció sanitària i administrativa per prevenir abusos.

Modificarem el model de guàrdies mèdiques i d’ajudanties quirúrgiques amb un increment de les retribucions i l’equiparació entre metges assalariats i metges per compte propi.

Actualitzarem anualment les tarifes dels professionals sanitaris en funció de l’IPC i a més farem un treball concertat amb els col·legis per compensar progressivament la pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys d’acord amb criteris de millora de la qualitat assistencial i de racionalització del sistema.

En el mateix sentit, en el marc del conveni col·lectiu del SAAS, establirem un conjunt de mesures per retenir els professionals amb més talent i captar-ne de nous. Tot això, amb la finalitat que Andorra continuï sent un país atractiu per als professionals del sector.

Seguirem impulsant un model que generi un entorn propici per a la recerca i la innovació en medicina i biotecnologia. Promourem la implantació al país d’empreses i entitats que permetin l’expansió d’un nou sector en aquest àmbit.

Aprovarem la llei reguladora del sector farmacèutic i la llei del medicament.

Actualitzarem la llei de la Creu Roja perquè continuï sent una institució de referència al país.

Ampliarem l’hospital amb un nou edifici per disposar d’espais suplementaris per continuar garantint la qualitat assistencial.

Separarem el Servei d’Urgències de l’Hospital i el SUM mantenint un mateix model de governança per optimitzar l’atenció als usuaris i millorar les condicions de treball dels professionals.

Al llarg dels darrers quatre anys, el mercat de treball ha passat per tres fases diferenciades i de signe contraposat: el 2019, el creixement econòmic ens permetia avançar cap a la plena ocupació, però la pandèmia va capgirar aquest escenari i va fer augmentar de forma dràstica els inscrits al Servei d’Ocupació, i la represa de l’activitat a partir del 2021 s’ha traduït en dificultats per trobar personal per a moltes empreses. La funció dels poders públics, i així ho hem fet des del Govern i el Consell General, és reequilibrar aquests cicles donant suport a empreses i treballadors per evitar la destrucció de llocs de treball en temps de crisi i obrint noves facilitats per trobar personal en temps de creixement.

Fets:

Hem posat en marxa el Consell Econòmic i Social, que ha donat veu a organitzacions sindicals i empresarials per fer aportacions en l’elaboració de normatives que afectin qüestions socioeconòmiques.

Com a resposta a la pandèmia, vam posar en marxa un mecanisme de suspensions temporals de contractes de treball (anomenats popularment Ertos), més ambiciós que el dels països veïns, i que va permetre la preservació de molts llocs de treball, especialment en el sector serveis i en empreses vinculades a l’activitat turística. Mitjançant aquest mecanisme, el Govern va assumir el pagament del 75% del salari de les persones que no podien treballar a causa de la pandèmia -el 25% anava a càrrec de l’empresa- i va preservar milers de llocs de treball. En total, vam destinar 59 milions d’euros al pagament del 75% d’aquests salaris.

També vam desenvolupar un programa de crèdits tous, al qual s’han destinat 152 milions d’euros i que ha revertit, de manera indirecta, en el manteniment de més de la meitat dels llocs de treball del sector privat.

Hem posat en marxa una quota de temporada d’estiu per als sectors de l’hoteleria i la restauració, per donar resposta a les dificultats per trobar personal en aquest àmbit després de la pandèmia.

Hem flexibilitzat els requisits perquè les persones extracomunitàries que treballen al nostre país en una quota de temporada puguin passar a la quota general si disposen d’un contracte indefinit, per facilitar així la fidelització de les plantilles i donar eines a les empreses per atenuar la temporalitat i l’estacionalitat.

Hem augmentat, any rere any, el salari mínim per sobre de la inflació.

Per tal que els increments salarials també arribin a la classe mitjana, el 2022 vam aplicar per llei l’augment de l’IPC a tots els salaris que no arriben al salari mitjà; i el 2023 hem incrementat, també per llei, i de forma ponderada, tots els salaris fins als 4.000 euros mensuals.

Hem aprovat la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, que posa un èmfasi especial en l’àmbit laboral i en la incorporació de mecanismes per prevenir i lluitar contra la discriminació laboral per raó de gènere.

Hem aprovat i posat en marxa, cada any, els programes per al foment de l’ocupació indefinida al si de l’empresa privada, donant prioritat a les persones inscrites al Servei d’Ocupació que formen part de col·lectius vulnerables.

Hem introduït deduccions específiques a l’impost de societats per facilitar la contractació dels col·lectius que més ho necessiten, com poden ser els joves, les persones grans o les persones que pateixen alguna discapacitat.

Futur:

Seguirem adaptant les quotes d’immigració a les necessitats del mercat de treball, tenint sempre molt present que cal fer compatibles tres finalitats: la competitivitat de les empreses, el foment de la cohesió social i la protecció contra la precarietat.

Promourem el diàleg entre els representants de les empreses i de les persones assalariades al si del Consell Econòmic i Social, tot fomentant la creació de comitès d’empresa i representants al sector privat que donin veu a uns assalariats que fins ara han estat poc representats.

Promourem i facilitarem la negociació i l’adopció de convenis col·lectius adaptats a la realitat andorrana en els sectors que les organitzacions empresarials i sindicals consideren prioritaris.

Continuarem augmentant el salari mínim fins a situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea (a dia d’avui equivaldria a 1.371 euros).

Promourem la concertació social entre els representants de les empreses i de les persones assalariades, perquè els increments salarials s’estenguin també més enllà del salari mínim i s’ajustin a la realitat de cada sector econòmic.

Facilitarem guies a les empreses per a la confecció de plans d’igualtat, en compliment del que preveu la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes.

Crearem una comissió de treball en què estiguin representades les organitzacions empresarials i sindicals, així com l’Institut Andorrà de les Dones, per facilitar el desplegament de la Llei d’igualtat efectiva al si de les empreses, de manera que s’adaptin a la realitat del mercat de treball i es tradueixin en un factor de competitivitat per a les empreses i les persones assalariades.

Establirem un mecanisme per calcular la bretxa salarial als diversos sectors i àmbits del teixit productiu, així com al mercat de treball en el seu conjunt, per disposar d’informació fiable que ens permeti dur a terme polítiques d’igualtat en l’àmbit del treball.

Promourem formacions específiques i plans d’acció a fi de millorar l’ocupabilitat dels col·lectius amb més risc d’exclusió laboral, com els joves, les persones grans o les que tenen alguna discapacitat.

Els anys en què Demòcrates ha tingut la responsabilitat de governar han suposat un canvi molt significatiu en les polítiques socials. Al llarg de diversos mandats, hem desplegat una política d’empoderament per tal de garantir que totes les persones, des dels infants fins a la gent gran, passant pels adolescents i les famílies en risc, les persones amb diversitat funcional i els membres del col·lectiu LGTBIQ+ gaudeixin d’una igualtat plena. Volem una societat activa, en què cada persona sigui valorada i tinguda en compte per les seves capacitats. I seguirem treballant, prop de tot el teixit social d’Andorra, per fer-ho possible.

Fets:

Hem construït i posat en servei el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), per tractar des d’un punt de vista social, psicològic i terapèutic els adolescents amb problemes de conducta. El CREI va començar a funcionar el setembre passat amb 8 places residencials i 5 places de dia.

Hem posat en marxa el programa de Formació sociolaboral per a infants i adolescents en risc, per millorar l’ocupabilitat futura dels adolescents i facilitar la seva integració social.

Hem engegat el programa Units de detecció precoç i tractament dels infants en risc a les escoles bressol i l’ensenyament primari.

Hem habilitat un Espai d’acompanyament familiar per a les famílies que presenten problemes vinculats a la criança dels fills.

Hem aprovat i començat a implementar el primer Pla nacional de la infància i l’adolescència, que estableix les bases de les polítiques de prevenció de l’exclusió i del foment de la socialització de les persones menors d’edat.

Hem ampliat els ajuts i les prestacions socials per a les persones i les famílies: n’hem augmentat la tipologia, hem incrementat el pressupost destinat, hem flexibilitzat els requisits d’accés i hem ampliat les cobertures.

Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem ampliat els ajuts a l’habitatge de lloguer i hem flexibilitzat els requisits d’accés (vegeu l’apartat 1.1. Un habitatge accessible).

Crearem la figura de l’orientador familiar per atendre els familiars de persones amb malalties mentals, amb l’objectiu d’orientar-los i derivar- los cap als serveis i els recursos que necessiten.

Hem posat en marxa la Història social compartida, per fer un millor seguiment de les persones en situació de necessitat i per garantir un ús just i racional dels recursos públics en aquest àmbit.

Hem implementat el nou model de valoració per capacitats, per donar ple compliment al Conveni de Nova York dels drets de les persones amb discapacitat.

Hem modificat la Llei del règim electoral i del referèndum per facilitar el vot de les persones amb discapacitat.

Hem acollit i integrat a Andorra gairebé 300 persones refugiades provinents d’Ucraïna.

Futur:

Crearem la figura de l’orientador familiar per atendre els familiars de persones amb problemes de salut mental, amb l’objectiu d’orientar-los i derivar-los cap als serveis i els recursos que necessiten.

Modificarem la Llei dels drets de les persones amb discapacitat, amb el diàleg i la col·laboració de les associacions concernides.

Elaborarem la llei d’accessibilitat universal.

Reactivarem el Consell Nacional Andorrà de la Discapacitat (Conadis), com a centre de proposta i debat de les polítiques per a l’atenció de la discapacitat.

Impulsarem campanyes de comunicació per fer visible la discapacitat.

Crearem formacions específiques per als treballadors públics i altres prestadors de serveis, com els conductors de transport públic, per al tractament adequat de les persones amb discapacitat.

Incorporarem les aportacions de les associacions de persones amb discapacitat a la reforma del sistema públic de pensions de la CASS.

Incorporarem a l’equip del Ministeri d’Afers Socials una persona especialitzada en qüestions LGTBIQ+.

Elaborarem plans d’atenció integrada social i sanitària, especialment per a les persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental i gent gran en situació de dependència.

Implementarem un programa de promoció de l’autonomia personal per a aquests mateixos col·lectius amb un model d’habitatge amb serveis entre d’altres.

Andorra és un dels països amb una de les esperances de vida més elevades del món. Com arreu, també a casa nostra l’envelliment de la població suposa un repte demogràfic que té implicacions socials i econòmiques. Garantir una vellesa digna és un deure de qualsevol societat desenvolupada; a més, disposar d’un col·lectiu de persones grans autònomes i dinàmiques és un actiu de primera magnitud per al progrés i la cohesió del país. Seguirem fent costat a les persones grans en les seves demandes i necessitats i reformarem el sistema de pensions per fer-lo sostenible per a les generacions futures.

Fets:

Hem aprovat el primer Pla nacional sociosanitari per a la gent gran, que prioritza l’atenció a domicili i l’atenció de proximitat.

Hem ampliat el nombre d’habitatges amb suport per a persones grans.

Hem augmentat de forma significativa el nombre de places concertades per a la gent gran als centres sociosanitaris del país. De les 348 places de 24 hores existents, 233 són places concertades, el cost de les quals és assumit en bona mesura pel Govern.

Hem ampliat també el nombre de places concertades als centres de dia; 61 de les 87 places existents són concertades.

Hem creat la Unitat de Memòria i la posada en funcionament de la Ruta assistencial de la demència al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

Hem creat el Servei d’Envelliment i Salut al si del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

Participem en els programes per prevenir la fragilitat en la gent gran i per promoure un ús racional de la medicació en el marc de la cooperació transfronterera POCTEFA.

Hem ampliat els productes coberts pel Banc de productes de suport per a la gent gran.

Hem incrementat el nombre de pensions de solidaritat per a la gent gran, que des del 2020 ja superen el miler de beneficiaris. Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem impulsat els treballs de la Comissió especial sobre la sostenibilitat de les pensions al si del Consell General, on tots els grups parlamentaris han pogut fer aportacions, també els agents econòmics i socials.

Futur:

Flexibilitzarem els requisits per poder contractar més personal al Servei d’Atenció Domiciliària, veritable peça clau del model d’atenció a les persones grans.

Farem plenament operatiu el bon funcionament del tercer pagador per a les despeses de farmàcia a partir de l’estiu del 2023.

Dotarem el SAAS d’un servei de podologia que pugui atendre les necessitats de la gent gran amb una cobertura del 100%.

Amb l’objectiu de mantenir-ne la sostenibilitat, durem a terme una reforma del sistema de pensions, prenent com a base la proposta formulada pel Consell d’administració de la CASS i incorporant aportacions fetes per altres participants a la comissió, com per exemple el col·lectiu de la gent gran i de les persones amb discapacitat.

La igualtat és un requisit essencial per construir una societat justa i inclusiva. Tot i que el Govern ja ha fet passos importants en aquest sentit, hem de continuar reforçant el nostre compromís a través d’unes polítiques públiques que garanteixin la igualtat efectiva entre dones i homes. Amb aquest objectiu, incorporarem la perspectiva de gènere en tots els àmbits, de manera que la igualtat s’abordi de forma transversal i s’incorpori en totes les polítiques públiques, des del món del treball fins al suport a la salut de les dones, passant pel foment de l’esport femení o noves accions en l’àmbit educatiu.

Fets:

Hem aprovat la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

Hem creat l’Observatori de la Igualtat, amb l’objectiu de recopilar i analitzar totes les dades existents sobre igualtat i no discriminació. Les dades han de permetre que les diverses administracions públiques i privades del país es coordinin millor, i que la presa de decisions, la planificació i l’avaluació de les polítiques públiques també es faci millor.

Hem creat l’Institut Andorrà de les Dones, com a òrgan per a la promoció de la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, i per prevenir i eliminar les discriminacions per raó de sexe.

Hem creat i posat en marxa el SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona en salut sexual i reproductiva).

Futur:

Seguirem treballant per eximir de responsabilitat penal les dones que decideixin interrompre voluntàriament l’embaràs, fent-ho compatible amb la preservació del nostre sistema institucional. L’acompanyament integral es farà a través del SIAD.

Completarem el desplegament reglamentari de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes.

Tornarem a crear una Secretaria d’Estat d’Igualtat que depengui de la presidència del Govern per garantir la transversalitat de les polítiques d’igualtat de gènere.

Reforçarem el Departament d’Igualtat del Govern, i el dotarem dels recursos humans i econòmics necessaris perquè pugui desenvolupar les seves funcions. Perquè, més enllà del desenvolupament del marc normatiu, cal promoure’n la correcta aplicació a fi que tingui el màxim impacte possible.

Posarem en marxa plans d’igualtat dins de l’Administració.

Crearem una taula de treball per al desplegament de la Llei d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit empresarial, amb representació dels departaments d’Igualtat i de Treball, dels sindicats, de la patronal i de l’Institut Andorrà de les Dones, en el qual estan representades al seu torn, les associacions de dones.

Impulsarem mesures de discriminació positiva als cossos especials de l’Administració, que tradicionalment han estat més masculinitzats.

Equipararem de manera progressiva el permís de naixement amb la finalitat de fomentar la igualtat.

Impulsarem un estudi detallat i global sobre gènere amb dades sobre treball, formació, cultura, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), salut, esport, economia, òrgans de decisió i de poder.

Donarem continuïtat i reforçarem les polítiques d’igualtat impulsades conjuntament des del Ministeri d’Educació i el Departament d’Igualtat, en particular reforçant l’educació en corresponsabilitat.

Crearem un marc de suport als joves després de l’ensenyament obligatori, amb l’objectiu d’oferir-los una educació afectiva i sexual allunyada d’estereotips conductuals sexistes o violents.

El català, més que una una eina de comunicació, ha de ser la llengua de cohesió de tots els ciutadans i les ciutadanes que viuen a Andorra, independentment del seu origen. La llengua és el vehicle d’expressió d’una societat i en reflecteix els valors, els costums i la història. Per tant, l’aprenentatge i l’ús del català permeten participar plenament en la societat andorrana i formar-ne part. Amb aquesta visió, seguirem promovent el català com a llengua d’ús social, de treball i de serveis, alhora que reforçarem el rol d’exemplaritat de les administracions públiques.

Fets:

Hem elaborat un nou text de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial a partir de les conclusions del Llibre blanc de la cultura, amb la voluntat d’implicar el conjunt d’institucions i el teixit empresarial en la promoció de l’ús de la llengua oficial.

Hem seguit promovent l’ús del català mitjançant campanyes adreçades a diversos segments de la població: des de campanyes adreçades a la població en general fins a campanyes per a col·lectius específics, com per exemple l’esport de base.

Malgrat la pandèmia, hem augmentat l’oferta de cursos dels diferents nivells de català, i també dels cursos adreçats a les empreses.

Futur:

Seguirem actualitzant l’oferta de cursos de català i promovent els exàmens oficials per a l’obtenció dels certificats de coneixement de la llengua catalana.

Promourem un paquet de benvinguda per als nous residents per tal de donar-los a conèixer tant els cursos de català com l’oferta cultural. Estudiarem la possibilitat d’associar la renovació dels permisos de residència al seguiment dels cursos de català que ofereix el Govern i a l’acreditació dels coneixements de llengua sense necessitat de fer cap examen.

Aprovarem una nova Llei del català amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’ús de la llengua oficial i pròpia del país en tots els àmbits de la vida social.

Crearem el Consell Nacional per la Llengua.

Iniciarem un treball conjunt entre el Departament de Política Lingüística i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per a la millora de l’ús del català a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Farem èmfasi en l’aplicació de la futura Llei del català en l’àmbit de la inversió estrangera, per tal de garantir que la implementació de noves empreses al país no va en detriment de l’ús de la llengua oficial i pròpia d’Andorra.

Seguirem fent de la Fundació Ramon Llull, que Andorra presideix, un espai de referència per a la llengua i la cultura catalanes.

1.1. Un habitatge accessible

1.2.Una política en favor del poder adquisitiu

1.3. Un urbanisme respectuós

1.4. Una mobilitat sostenible

1.5. Una acció climàtica decidida

1.6. Un medi natural i un entorn per a les generacions futures

1.7. Una economia circular

1.8. Una salut pública de qualitat

1.9. Un mercat de treball equilibrat

1.10. Una societat inclusiva

1.11. Una vellesa digna

1.12. Una igualtat efectiva

1.13. Una llengua que ens identifica

Fets:

Hem protegit gairebé el 80% dels contractes de lloguer d’Andorra, donant la possibilitat als llogaters de prorrogar de manera forçosa el lloguer amb augments inferiors a l’IPC.

Hem flexibilitzat els llindars d’accés als ajuts a l’habitatge de lloguer, reduint el període de residència mínim de 5 a 3 anys i augmentant el barem per tenir-hi dret fins a 1,3 vegades el llindar econòmic de cohesió social. Hem augmentat els percentatges del lloguer cobert pels ajuts, que ara arriben fins al 35% del lloguer i fins al 40% quan es tracta de menors de 25 anys, famílies monoparentals, famílies nombroses, persones grans, persones amb discapacitat i dones en situació econòmica fràgil o víctimes de violència de gènere. Amb aquestes modificacions hem incrementat entre el 2019 i el 2023 un 130% els ajuts a l’habitatge de lloguer.

Hem establert un programa per a l’emancipació de joves entre 22 i 30 anys, amb l’abonament dels dos mesos de dipòsit del lloguer i de la renda del mes corrent.

Hem posat en marxa 22 habitatges de protecció pública, per a persones sense recursos, a la Casa Aristot Mora d’Andorra la Vella.

Hem iniciat la construcció de 44 habitatges públics a preu assequible, a la Borda Nova d’Andorra la Vella, en coordinació amb el Comú de la capital i a la qual destinem 18 milions d’euros.

Hem posat en marxa un programa d’adquisició i lloguer d’edificis en desús per crear un parc d’habitatges públics, al qual destinem 19 milions d’euros.

Hem suspès temporalment l’atorgament de noves llicències per a habitatges d’ús turístic, per tal de fomentar que les noves promocions d’habitatges es destinin al lloguer residencial.

Hem canviat el règim dels residents internacionals per tal que concentrin la inversió en unitats immobiliàries de més de 400.000 euros, evitant així la possible distorsió en el mercat d’habitatges més econòmics.

Hem establert un impost per als habitatges buits que portin més de dos anys desocupats sense una causa justificada.

Hem rebaixat l’IGI al 0% per als arrendaments d’habitatges, hem reduït l’IGI de la compra d’immobles destinada al lloguer i s’han introduït deduccions de l’impost de societats i de l’IRPF dels propietaris que arrendin els seus pisos a un preu assequible.

Hem exonerat del pagament de la part de l’ITP que rep el Govern per a la compra d’habitatges que es destinin a l’arrendament durant un mínim de 5 anys.

Hem augmentat en un 15% els ajuts del Pla Renova per a edificis residencials que es tornin a destinar al mercat de lloguer.

Hem flexibilitzat els criteris d’habitabilitat i els requisits d’edificació per als immobles -residencials en desús, hotels, aparthotels o apartaments turístics- que es reformin i es destinin l’habitatge de lloguer. Aquest fet ha permès que fins a la data hagin aflorat 370 habitatges de lloguer.

Hem creat l’Institut Nacional de l’Habitatge, per gestionar les polítiques públiques d’habitatge i per disposar de dades reals i transparents sobre l’evolució del sector.

Hem creat el Fons d’Habitatge per finançar els projectes de construcció i rehabilitació d’habitatge protegit i de lloguer assequible. Hem incentivat que els residents internacionals inverteixen en aquest fons reduint la inversió necessària de 600.000 a 400.000 euros si es destina al Fons d’Habitatge.

Futur:

Seguirem ampliant el parc d’habitatge públic, de la mà dels Comuns -com amb el projecte de la Borda Nova-, d’entitats privades -com amb el projecte de Casa Aristot Mora- i dels particulars -amb la compra i lloguer d’edificis en desús-.

Tirarem endavant dos nous projectes d’habitatge públic de lloguer assequible a la Massana i a Escaldes-Engordany amb la col·laboració dels respectius comuns i treballarem per impulsar-ne més en altres parròquies.

Impulsarem promocions públic-privades de lloguer assequible, establint una fórmula en què el sector públic -Govern, Comuns o parapúbliques- aporti el sòl a títol gratuït durant un llarg període de temps i els promotors particulars duguin a terme la construcció i el lloguer dels habitatges amb una renda regulada.

Aprovarem el pla del dret a l’habitatge, que ha de servir per fer la diagnosi en cada moment i establir les millors polítiques d’habitatge per tal de respondre a les necessitats de la població.

Continuarem treballant amb els Comuns per establir un sistema d’indicadors d’habitatge, que ens permeti conèixer els preus per zones i poder fer les polítiques d’estímul de lloguer més adequades.

Seguirem treballant perquè els comuns incrementin els incentius fiscals i urbanístics destinats a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges de lloguer a preu assequible.

Impulsarem un programa d’incentius econòmics destinats a les persones que construeixin o rehabilitin habitatges de lloguer a preu assequible.

Establirem una proporció màxima, per parròquia i per zones, d’habitatges d’ús turístic i de segones residències, en la línia del que han fet altres països, com Suïssa, Islàndia o Malta.

Seguirem revisant els criteris d’inversió dels residents passius i per compte propi per evitar que aquesta inversió pugui distorsionar el mercat d’habitatge destinat a les persones treballadores.

Gravarem les inversions estrangeres en el sector immobiliari i la compra d’habitatges per part de no residents amb una taxa finalista que anirà destinada a promocions d’habitatge a preu assequible i a projectes de diversificació econòmica.

Crearem un programa per tal que els propietaris privats puguin cedir els seus habitatges buits amb la finalitat que siguin gestionats públicament i destinats al lloguer a preu assequible amb totes les garanties necessàries.

Aplicarem un gravamen més elevat sobre la plusvàlua obtinguda durant els primers 10 anys de tinença d’un bé immoble, per tal de desincentivar les compravendes amb finalitats especulatives.

En la mesura que s’atenuï la situació de tensió actual, revertirem les mesures d’intervenció de les rendes de lloguer i de pròrroga forçosa dels contractes.

Implementarem el programa d’accés al primer habitatge de compra, en què el Govern aportarà els recursos per facilitar l’accés a l’obtenció i al pagament de la hipoteca.

Fets:

Hem incrementat el salari mínim més d’un 7% cada any durant els últims dos anys. Aquesta acció s’inscriu en el que ha estat una constant en els Governs de Demòcrates al llarg de l’última dècada, en què el salari mínim s’ha incrementat de forma sistemàtica per sobre de l’IPC.

Per tal que els increments salarials també arribin a la classe mitjana, el 2022 vam aplicar per llei l’augment de l’IPC a tots els salaris que no arriben al salari mitjà; i el 2023 hem incrementat, també per llei, i de forma ponderada, tots els salaris fins als 4.000 euros mensuals.

Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem fet gratuït el transport públic per a totes les persones residents permanents al país i hem reduït notablement el preu dels abonaments i tarifes del transport públic als quals tenen accés tant els turistes com els residents temporals.

Hem reduït el preu del transport escolar.

Hem reduït l’impost especial d’hidrocarburs per a les empreses de transport de persones i mercaderies, així com per als taxistes i la maquinària de les obres.

Hem congelat l’increment de la taxa verda previst per als carburants de calefacció.

Hem reduït del 4,5% a l’1% l’IGI dels productes d’higiene personal femenina i dels bolquers.

Hem ampliat els ajuts a l’estudi, tant de l’ensenyament obligatori com de l’ensenyament superior.

Hem ampliat els ajuts a l’habitatge de lloguer, flexibilitzant els requisits d’accés (veure 1.1 un habitatge assequible).

Hem millorat i ampliat el Pla Renova per rehabilitar habitatges que siguin residència principal, inferiors a 130m2, i amb criteris d’eficiència energètica.

Hem minimitzat l’impacte de la crisi energètica sobre les famílies i les empreses: FEDA ha mantingut les tarifes congelades durant tres anys i els augments duts a terme durant el 2022 han quedat molt per sota de l’augment real del cost de l’electricitat. El preu de l’electricitat que paguen avui les famílies i les empreses andorranes és el més competitiu d’Europa i representa menys de la meitat del que paguen les famílies franceses i espanyoles.

Hem mantingut i ampliat les tarifes d’electricitat bonificades per a les persones i famílies amb menys ingressos.

Totes aquestes mesures han representat un esforç de més de 100 milions d’euros entre el 2022 i el 2023 per a l’administració pública.

Futur:

Continuarem augmentant el salari mínim fins a situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal i com estableix la Carta Social Europea (a dia d’avui equivaldria a 1.371 €).

Promourem la concertació social entre els representants de les empreses i de les persones assalariades, per tal que els increments salarials s’estenguin també més enllà del salari mínim ajustant-se a la realitat de cada sector econòmic.

Augmentarem les pensions més baixes per compensar l’efecte de l’augment de preus.

Garantirem que FEDA continua tenint els recursos necessaris per fer front a la transició energètica i per donar resposta a les necessitats de consum de les famílies i les empreses.

Mantindrem la progressivitat en les tarifes de l’electricitat per evitar d’una banda que l’augment de costos repercuteixi en les persones i famílies més vulnerables i de l’altra que afecti la competitivitat de les empreses.

Seguirem millorant el servei del transport públic gratuït, per tal que es consolidi com una opció de mobilitat alternativa i assequible.

Desplegarem un pla d’habitatge a preu regulat, amb promocions públiques i públic-privades, per garantir un habitatge assequible (veure 1.1 un habitatge assequible).

Desenvoluparem iniciatives d’accés a un primer habitatge de compra(veure 1.1 un habitatge assequible).

Fets:

Hem aprovat la Llei per a la promoció de la sostenibilitat, del desenvolupament urbanístic i del turisme. Aquesta llei ha fixat l’obligatorietat d’elaborar estudis de capacitat de càrrega màxima de cada territori, i els comuns han d’adaptar els seus plans d’ordenació i urbanisme parroquial en funció d’aquests estudis.

A més, la llei va establir la suspensió temporal de l’atorgament de noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic per un termini de dos anys.

Hem incrementat els requisits d’inversió i de dipòsit dels residents passius i per compte propi de tal manera que es tradueixin en més valor afegit i menys pressió sobre el territori.

Futur:

Modificarem la Llei general d’ordenació general del territori i urbanisme (LOGTU), conjuntament amb els comuns i la societat civil. Això ha de permetre que ens anticipem al creixement urbà, que ha de ser progressiu per assegurar-ne la sostenibilitat social i mediambiental.

Gravarem les inversions estrangeres en el sector immobiliari i la compra d’habitatges per part de no residents amb una taxa finalista que anirà destinada a promocions d’habitatge a preu assequible i a projectes de diversificació econòmica.

Aplicarem un gravamen més elevat sobre la plusvàlua obtinguda durant els primers 10 anys de tinença d’un bé immoble, per tal de desincentivar les compravendes amb finalitats especulatives.

Implementarem els estudis de capacitat de càrrega previstos per la Llei per a la promoció de la sostenibilitat, del desenvolupament urbanístic i del turisme, amb l’objectiu de determinar un sostre de creixement de la població que sigui sostenible. Aquests estudis ens ajudaran a identificar fins a quin punt podem créixer sense comprometre els recursos naturals i dotant la població de les infraestructures necessàries.

Vista la transversalitat de les temàtiques associades a la planificació urbanística, treballarem amb els comuns un pla d’acció per cercar l’equilibri entre les necessitats de la població i el respecte a l’entorn i els recursos naturals.

Establirem una proporció màxima, per parròquia i per zones, d’habitatges d’ús turístic i de segones residències, en la línia del que han fet altres països com Suïssa, Islàndia o Malta.

Seguirem revisant els criteris d’inversió dels residents passius i per compte propi per evitar que aquesta inversió pugui distorsionar els criteris de sostenibilitat urbanística.

Treballarem conjuntament amb els comuns per protegir el 30% del territori mitjançant zones de protecció natural (parcs naturals), segons els mecanismes previstos per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Fets:

Hem desenvolupat l’Estratègia de mobilitat que impulsa el canvi de model, així com el Reglament relatiu als plans de mobilitat sostenible per al personal de l’Administració, les entitats públiques i les empreses.

Hem implementat la gratuïtat del transport públic, amb un triple objectiu social, mediambiental i de mobilitat

Hem reduït notablement el preu dels abonaments i les tarifes del transport públic als quals tenen accés tant els turistes com els residents temporals.

Hem reduït el preu del transport escolar.

Hem impulsat la mobilitat elèctrica a través del programa Engega, de l’oferta de carregadors domèstics per a vehicles elèctrics i de l’impuls d’una xarxa de carregadors a la via pública ben dimensionada.

Futur:

Continuarem amb la gratuïtat del transport públic.

Engegarem un procés participatiu per copsar i donar satisfacció a les necessitats de la ciutadania per millorar el transport públic, incidint en aspectes com ara la freqüència i els horaris.

Seguirem potenciant la compra de vehicles elèctrics mitjançant el programa Engega, alhora que garantirem el desballestament dels vehicles més contaminants.

Ampliarem la xarxa de carregadors elèctrics de vehicles amb aparells més ràpids i moderns, entre altres, a la via pública i a tots els punts més turístics, i situarem Andorra com el primer país amb càrrega elèctrica en tots els hotels i els indrets més comercials.

Desenvoluparem, conjuntament amb els comuns, un carril segregat per a bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal (VMP), entre Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.

Posarem en marxa noves fórmules de transport públic i mobilitat sostenibles, posant un èmfasi especial en un mitjà de transport segregat que uneixi Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria i que, en el futur, es pugui perllongar fins a la Seu d’Urgell.

Fets:

Hem creat el Fons verd previst per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (LITECC) i per la Declaració de l’estat d’emergència climàtica, alimentat, entre altres, per la taxa verda. El Fons verd ha permès entre d’altres l’ampliació del programa Renova per a la renovació i rehabilitació energètica dels edificis, del programa engega de renovació i electrificació del parc mòbil i ha permès la gratuïtat del transport públic. Hem creat un mercat nacional de crèdits de carboni i un sistema de compensació de les emissions per fomentar la responsabilitat social corporativa.

Hem incrementat les accions locals i el compromís internacional de lluita contra el canvi climàtic, amb un nou objectiu de reducció del 55% de les emissions al 2030 i de neutralitat carboni per al 2050.

Donant compliment a la declaració d’emergència climàtica, hem regulat la contaminació lumínica i hem efectuat auditories ambientals als edificis públics.

Futur:

Continuarem situant l’acció climàtica en el centre de les nostres polítiques públiques, tant a nivell nacional com a nivell internacional.

Treballarem per adaptar les mesures de lluita contra el canvi climàtic a la realitat andorrana, dels seus ciutadans i les seves empreses.

Treballarem amb els sectors més vulnerables per a l’adaptació al canvi climàtic i l’augment de la resiliència.

Fomentarem el càlcul de la petjada de carboni i la seva compensació en el marc de la responsabilitat social corporativa.

Garantirem el mercat nacional de crèdits de carboni i d’energia verda.

Seguirem promovent la transició energètica, ja que l’electrificació i la consolidació de les energies renovables permetran reduir de manera significativa les emissions de carboni (veure l’apartat 3.6.Una energia pròpia i neta).

Impulsarem de forma decidida les energies renovables, com la solar i l’eòlica (veure 3.6 una energia pròpia i neta)

Fets:

Hem finalitzat gairebé el desplegament reglamentari previst per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

Ens hem adherit al Conveni internacional de Washington (CITES) sobre el comerç d’espècies de fauna i flora salvatges amenaçades.

Hem millorat la xarxa de refugis de muntanya mitjançant un pla per fer-los més acollidors, confortables i sostenibles.

Hem ampliat la xarxa d’infraestructures verdes d’Andorra, unint les parròquies d’Escaldes-Engordany, Encamp i Canillo, tal com s’havia fet en una primera fase amb Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella, Escaldes- Engordany, la Massana i Ordino. Aquestes infraestructures s’emmarquen en l’Estratègia nacional de paisatge d’Andorra, que s’ha actualitzat fins a l’horitzó 2035.

Hem aconseguit que el 100% de les escoles publiques del país esdevinguin escoles verdes i hem elaborat una Estratègia ambiental per a la sostenibilitat.

Hem continuat les accions previstes a l’Estratègia de medi atmosfèric 2017-2030, que tenen per objectiu millorar la qualitat de l’aire.

Futur:

Medi natural, paisatge i biodiversitat

Treballarem conjuntament amb els comuns per protegir el 30% del territori mitjançant zones de protecció natural (parcs naturals), segons els mecanismes previstos per la Llei 7/2019 de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.
Presentarem la candidatura a la UNESCO perquè Andorra esdevingui el primer país del món a ser declarat en la seva totalitat Reserva de la Biosfera.

Ordenarem els cartells publicitaris dins i fora dels nuclis urbans, definint les mides, les característiques i les zones.

Seguirem fomentant l’ús dels refugis i dels camins de muntanya, millorant les instal·lacions dels refugis lliures i del refugi guardat del Comapedrosa.

Acabarem els trams de camins que falten previstos en els plans sectorials d’infraestructures verdes (nucli urbà d’Encamp, Pardines a Prats…).

Restaurarem trams de riu (canalitzats o amb lleres de formigó) per restablir els ecosistemes, replantant la vegetació de ribera.

Treballarem amb els comuns per millorar la gestió dels boscos, preservar-ne la biodiversitat i evitar el risc d’incendi. A més, implementarem un projecte d’aprofitament de la biomassa provinent dels boscos per produir energia.

Revisarem la Llei de caça per millorar la gestió cinegètica.

Dotarem el Cos de Banders, garant de la conservació del medi natural, el paisatge i la biodiversitat, de més recursos humans i materials.

Continuarem posicionant Andorra com a país de muntanya a escala internacional, a través d’organismes de Nacions Unides, com per exemple el Mountain Partnership.

Gestió integrada i sostenible de l’aigua

Desenvoluparem un nou marc legislatiu de l’aigua per assegurar-ne una gestió integrada i sostenible.

Mantindrem els nivells de sanejament excel·lents per a la qualitat de l’aigua, per garantir un consum responsable i avançar cap a una gestió integral.

Estudiarem l’ampliació de tractament de les aigües residuals de les parròquies d’Encamp, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (nova depuradora a Encamp i ampliació de la depuradora Sud).

Posarem en marxa polítiques de sensibilització de la població per reduir el consum d’aigua.

Sostenibilitat

En el marc de l’Estratègia d’educació per a la sostenibilitat, aproparem els escolars a la natura com a element propi de la nostra identitat.

Continuarem impulsant els projectes de sostenibilitat a les escoles, especialment el projecte Escoles Verdes.

Revisarem l’Estratègia de medi atmosfèric per mantenir els excel·lents nivells de qualitat de l’aire.

Revisarem el mapa de soroll com a eina de prevenció de la contaminació acústica.

Ens adherirem al Conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació mediambiental.

Crearem un programa d’ajuts per a auditories de sostenibilitat (aigua, residus, energia…) per a les empreses.

Fets:

Hem aprovat la Llei d’economia circular, en concertació amb els sectors implicats, per passar d’un model econòmic lineal poc sostenible a un model circular.

Hem atorgat 150.000€ d’ajuts a projectes concrets per implementar els principis de l’economia circular.

Hem elaborat un Pla d’economia circular per a l’Horitzó 2035 i un nou Pla nacional de residus.

Hem prohibit els productes de plàstic d’un sol ús.

Hem aprovat la nova Llei de contractació pública, la qual, entre altres, permet la implantació de pràctiques sostenibles i eficients, com ara la compra verda.

Futur:

Treballarem amb els comuns per millorar i reforçar el servei de recollida selectiva i ampliar-la a altres fraccions, com la matèria orgànica i el tèxtil.

Treballarem per assolir els següents objectius de reciclatge en els propers 4 anys: 50% per a la matèria orgànica, 75% per al paper-cartró, 65% per als envasos i 70% per al vidre.

Continuarem els ajuts als projectes d’economia circular per impulsar noves oportunitats i promoure la innovació en aquest àmbit.

Portarem a la pràctica la prohibició de bosses de plàstic d’un sòl ús, de forma gradual per eliminar els estocs.

Establirem un pla de prevenció del malbaratament alimentari per assolir el 50% de reducció.

Establirem mecanismes per aprofitar els aliments sobrants a les escoles.

Promourem la coordinació entre les grans superfícies comercials i el banc d’aliments per evitar el malbaratament dels aliments.

Treballarem amb el sector de la construcció per reduir els impactes de les obres augmentant el reaprofitament de materials.

Fets:

Hem instaurat i consolidat el metge referent i la via preferent.

Hem aprovat el primer conveni col·lectiu amb el SAAS.

Hem aplicat el règim del tercer pagador sempre que se segueixi la via preferent per a persones majors de 65 anys i persones amb discapacitat.

Hem ampliat el programa de cribatge neonatal per a la detecció precoç de malalties greus.

Hem millorat l’atenció al malalt oncològic: disponibilitat de servei de taxi per assistir a sessions de radioteràpia, finançat al 100%; incorporació en el finançament públic de la micropigmentació de l’aurèola mamària després de la mastectomia, i nou servei expert en oncologia al SAAS.

Hem reorganitzat i potenciat la Unitat de Càncer de Mama.

Hem millorat l’atenció a la gent gran amb la creació de la Unitat de la Memòria i la creació del Servei d’Envelliment i Salut.

Hem creat el programa d’hospitalització domiciliària.

Hem creat i implementat el SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona en salut sexual i reproductiva).

Hem creat el programa d’atenció psicològica en el marc de la Covid.

Hem aprovat el Pla integral de salut mental i addiccions i hem ampliat i reorganitzat el Servei de Salut Mental.

Hem consolidat la Història clínica compartida com a eina d’ús per als professionals sanitaris.

Hem reconegut el rol dels/de les tècnics/ques de cures d’auxiliars d’infermeria posant en valor la tasca d’aquests/aquestes professionals.

Hem signat i ratificat el Conveni relatiu als drets humans i la biomedicina (Conveni d’Oviedo).

Hem aprovat la Llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina.

Hem creat el Laboratori Nacional d’Epidemiologia.

Hem creat i posat en marxa l’aplicació digital Andorra Salut.

Hem actualitzat les tarifes dels professionals sanitaris, després de més d’una dècada de contenció amb la finalitat que Andorra continuï sent un país atractiu per als professionals del sector.

Hem aprovat la cartera dels serveis de salut.

Futur:

Impulsarem un pacte nacional sobre la salut amb tots els actors concernits per fer balanç de l’estat de la reforma sanitària i establir les mesures de futur amb l’objectiu de continuar garantint un sistema de salut d’excel·lència.

Incorporarem noves funcionalitats a l’aplicació digital Andorra Salut, introduirem la recepta electrònica i reforçarem la figura del metge preferent.

Establirem mecanismes orientats a garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, sense perjudicar-ne la qualitat o l’accés. Entre altres mesures, revisarem els criteris d’atorgament dels reemborsaments al 100%.

Seguirem reforçant la col·laboració transfronterera, mitjançant els convenis amb França (especialment, amb Occitània) i amb Espanya (especialment, amb Catalunya).

Continuarem desplegant el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) i ampliarem els espais dedicats a aquest àmbit.

Seguirem reduint les estades hospitalàries potenciant els dispositius de convalescència, incrementant la cirurgia major ambulatòria i implementant accions predictives i preventives en l’àmbit de l’atenció primària.

Posarem en marxa de manera definitiva l’hospitalització domiciliària.

Impulsarem l’atenció integral al pacient oncològic i a les seves famílies, per garantir la màxima qualitat de l’assistència i amb la finalitat que el pacient es pugui beneficiar dels darrers avenços diagnòstics i terapèutics i del rescabalament de les despeses de desplaçament i d’allotjament.

Impulsarem l’atenció integral a les persones que pateixen processos neurodegeneratius, i també a les seves famílies.

Elaborarem la nova llei del SAAS amb els propòsits següents: actualitzar aspectes que han quedat obsolets; precisar i descriure objectius i funcions en relació amb noves necessitats que han anat apareixent; dotar el SAAS dels instruments legals necessaris perquè pugui complir els seus objectius amb més agilitat, eficiència i transparència, i dotar el SAAS d’un òrgan de govern més professionalitat i participatiu.

Pel que fa a la tecnificació, incorporarem un robot quirúrgic, introduirem tècniques de simulació per a l’entrenament dels professionals i iniciarem la robotització de la dispensació de fàrmacs.

Promourem més especialització en l’àmbit de la infermeria mitjançant la col·laboració entre el Ministeri de Salut i la Universitat d’Andorra.

Desplegarem la cartera de serveis de salut.

Impulsarem la figura de la infermeria als centre escolars del sistema educatiu andorrà.

Reforçarem els mecanismes d’inspecció sanitària i administrativa per prevenir abusos.

Modificarem el model de guàrdies mèdiques i d’ajudanties quirúrgiques amb un increment de les retribucions i l’equiparació entre metges assalariats i metges per compte propi.

Actualitzarem anualment les tarifes dels professionals sanitaris en funció de l’IPC i a més farem un treball concertat amb els col·legis per compensar progressivament la pèrdua de poder adquisitiu dels últims anys d’acord amb criteris de millora de la qualitat assistencial i de racionalització del sistema.

En el mateix sentit, en el marc del conveni col·lectiu del SAAS, establirem un conjunt de mesures per retenir els professionals amb més talent i captar-ne de nous. Tot això, amb la finalitat que Andorra continuï sent un país atractiu per als professionals del sector.

Seguirem impulsant un model que generi un entorn propici per a la recerca i la innovació en medicina i biotecnologia. Promourem la implantació al país d’empreses i entitats que permetin l’expansió d’un nou sector en aquest àmbit.

Aprovarem la llei reguladora del sector farmacèutic i la llei del medicament.

Actualitzarem la llei de la Creu Roja perquè continuï sent una institució de referència al país.

Ampliarem l’hospital amb un nou edifici per disposar d’espais suplementaris per continuar garantint la qualitat assistencial.

Separarem el Servei d’Urgències de l’Hospital i el SUM mantenint un mateix model de governança per optimitzar l’atenció als usuaris i millorar les condicions de treball dels professionals.

Fets:

Hem posat en marxa el Consell Econòmic i Social, que ha donat veu a organitzacions sindicals i empresarials per fer aportacions en l’elaboració de normatives que afectin qüestions socioeconòmiques.

Com a resposta a la pandèmia, vam posar en marxa un mecanisme de suspensions temporals de contractes de treball (anomenats popularment Ertos), més ambiciós que el dels països veïns, i que va permetre la preservació de molts llocs de treball, especialment en el sector serveis i en empreses vinculades a l’activitat turística. Mitjançant aquest mecanisme, el Govern va assumir el pagament del 75% del salari de les persones que no podien treballar a causa de la pandèmia -el 25% anava a càrrec de l’empresa- i va preservar milers de llocs de treball. En total, vam destinar 59 milions d’euros al pagament del 75% d’aquests salaris.

També vam desenvolupar un programa de crèdits tous, al qual s’han destinat 152 milions d’euros i que ha revertit, de manera indirecta, en el manteniment de més de la meitat dels llocs de treball del sector privat.

Hem posat en marxa una quota de temporada d’estiu per als sectors de l’hoteleria i la restauració, per donar resposta a les dificultats per trobar personal en aquest àmbit després de la pandèmia.

Hem flexibilitzat els requisits perquè les persones extracomunitàries que treballen al nostre país en una quota de temporada puguin passar a la quota general si disposen d’un contracte indefinit, per facilitar així la fidelització de les plantilles i donar eines a les empreses per atenuar la temporalitat i l’estacionalitat.

Hem augmentat, any rere any, el salari mínim per sobre de la inflació.

Per tal que els increments salarials també arribin a la classe mitjana, el 2022 vam aplicar per llei l’augment de l’IPC a tots els salaris que no arriben al salari mitjà; i el 2023 hem incrementat, també per llei, i de forma ponderada, tots els salaris fins als 4.000 euros mensuals.

Hem aprovat la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, que posa un èmfasi especial en l’àmbit laboral i en la incorporació de mecanismes per prevenir i lluitar contra la discriminació laboral per raó de gènere.

Hem aprovat i posat en marxa, cada any, els programes per al foment de l’ocupació indefinida al si de l’empresa privada, donant prioritat a les persones inscrites al Servei d’Ocupació que formen part de col·lectius vulnerables.

Hem introduït deduccions específiques a l’impost de societats per facilitar la contractació dels col·lectius que més ho necessiten, com poden ser els joves, les persones grans o les persones que pateixen alguna discapacitat.

Futur:

Seguirem adaptant les quotes d’immigració a les necessitats del mercat de treball, tenint sempre molt present que cal fer compatibles tres finalitats: la competitivitat de les empreses, el foment de la cohesió social i la protecció contra la precarietat.

Promourem el diàleg entre els representants de les empreses i de les persones assalariades al si del Consell Econòmic i Social, tot fomentant la creació de comitès d’empresa i representants al sector privat que donin veu a uns assalariats que fins ara han estat poc representats.

Promourem i facilitarem la negociació i l’adopció de convenis col·lectius adaptats a la realitat andorrana en els sectors que les organitzacions empresarials i sindicals consideren prioritaris.

Continuarem augmentant el salari mínim fins a situar-lo en el 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea (a dia d’avui equivaldria a 1.371 euros).

Promourem la concertació social entre els representants de les empreses i de les persones assalariades, perquè els increments salarials s’estenguin també més enllà del salari mínim i s’ajustin a la realitat de cada sector econòmic.

Facilitarem guies a les empreses per a la confecció de plans d’igualtat, en compliment del que preveu la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes.

Crearem una comissió de treball en què estiguin representades les organitzacions empresarials i sindicals, així com l’Institut Andorrà de les Dones, per facilitar el desplegament de la Llei d’igualtat efectiva al si de les empreses, de manera que s’adaptin a la realitat del mercat de treball i es tradueixin en un factor de competitivitat per a les empreses i les persones assalariades.

Establirem un mecanisme per calcular la bretxa salarial als diversos sectors i àmbits del teixit productiu, així com al mercat de treball en el seu conjunt, per disposar d’informació fiable que ens permeti dur a terme polítiques d’igualtat en l’àmbit del treball.

Promourem formacions específiques i plans d’acció a fi de millorar l’ocupabilitat dels col·lectius amb més risc d’exclusió laboral, com els joves, les persones grans o les que tenen alguna discapacitat.

Fets:

Hem construït i posat en servei el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), per tractar des d’un punt de vista social, psicològic i terapèutic els adolescents amb problemes de conducta. El CREI va començar a funcionar el setembre passat amb 8 places residencials i 5 places de dia.

Hem posat en marxa el programa de Formació sociolaboral per a infants i adolescents en risc, per millorar l’ocupabilitat futura dels adolescents i facilitar la seva integració social.

Hem engegat el programa Units de detecció precoç i tractament dels infants en risc a les escoles bressol i l’ensenyament primari.

Hem habilitat un Espai d’acompanyament familiar per a les famílies que presenten problemes vinculats a la criança dels fills.

Hem aprovat i començat a implementar el primer Pla nacional de la infància i l’adolescència, que estableix les bases de les polítiques de prevenció de l’exclusió i del foment de la socialització de les persones menors d’edat.

Hem ampliat els ajuts i les prestacions socials per a les persones i les famílies: n’hem augmentat la tipologia, hem incrementat el pressupost destinat, hem flexibilitzat els requisits d’accés i hem ampliat les cobertures.

Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem ampliat els ajuts a l’habitatge de lloguer i hem flexibilitzat els requisits d’accés (vegeu l’apartat 1.1. Un habitatge accessible).

Crearem la figura de l’orientador familiar per atendre els familiars de persones amb malalties mentals, amb l’objectiu d’orientar-los i derivar- los cap als serveis i els recursos que necessiten.

Hem posat en marxa la Història social compartida, per fer un millor seguiment de les persones en situació de necessitat i per garantir un ús just i racional dels recursos públics en aquest àmbit.

Hem implementat el nou model de valoració per capacitats, per donar ple compliment al Conveni de Nova York dels drets de les persones amb discapacitat.

Hem modificat la Llei del règim electoral i del referèndum per facilitar el vot de les persones amb discapacitat.

Hem acollit i integrat a Andorra gairebé 300 persones refugiades provinents d’Ucraïna.

Futur:

Crearem la figura de l’orientador familiar per atendre els familiars de persones amb problemes de salut mental, amb l’objectiu d’orientar-los i derivar-los cap als serveis i els recursos que necessiten.

Modificarem la Llei dels drets de les persones amb discapacitat, amb el diàleg i la col·laboració de les associacions concernides.

Elaborarem la llei d’accessibilitat universal.

Reactivarem el Consell Nacional Andorrà de la Discapacitat (Conadis), com a centre de proposta i debat de les polítiques per a l’atenció de la discapacitat.

Impulsarem campanyes de comunicació per fer visible la discapacitat.

Crearem formacions específiques per als treballadors públics i altres prestadors de serveis, com els conductors de transport públic, per al tractament adequat de les persones amb discapacitat.

Incorporarem les aportacions de les associacions de persones amb discapacitat a la reforma del sistema públic de pensions de la CASS.

Incorporarem a l’equip del Ministeri d’Afers Socials una persona especialitzada en qüestions LGTBIQ+.

Elaborarem plans d’atenció integrada social i sanitària, especialment per a les persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental i gent gran en situació de dependència.

Implementarem un programa de promoció de l’autonomia personal per a aquests mateixos col·lectius amb un model d’habitatge amb serveis entre d’altres.

Fets:

Hem aprovat el primer Pla nacional sociosanitari per a la gent gran, que prioritza l’atenció a domicili i l’atenció de proximitat.

Hem ampliat el nombre d’habitatges amb suport per a persones grans.

Hem augmentat de forma significativa el nombre de places concertades per a la gent gran als centres sociosanitaris del país. De les 348 places de 24 hores existents, 233 són places concertades, el cost de les quals és assumit en bona mesura pel Govern.

Hem ampliat també el nombre de places concertades als centres de dia; 61 de les 87 places existents són concertades.

Hem creat la Unitat de Memòria i la posada en funcionament de la Ruta assistencial de la demència al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

Hem creat el Servei d’Envelliment i Salut al si del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.

Participem en els programes per prevenir la fragilitat en la gent gran i per promoure un ús racional de la medicació en el marc de la cooperació transfronterera POCTEFA.

Hem ampliat els productes coberts pel Banc de productes de suport per a la gent gran.

Hem incrementat el nombre de pensions de solidaritat per a la gent gran, que des del 2020 ja superen el miler de beneficiaris. Cada any hem incrementat d’acord amb l’IPC totes les pensions de jubilació, invalidesa i viduïtat que no arriben al salari mínim.

Hem impulsat els treballs de la Comissió especial sobre la sostenibilitat de les pensions al si del Consell General, on tots els grups parlamentaris han pogut fer aportacions, també els agents econòmics i socials.

Futur:

Flexibilitzarem els requisits per poder contractar més personal al Servei d’Atenció Domiciliària, veritable peça clau del model d’atenció a les persones grans.

Farem plenament operatiu el bon funcionament del tercer pagador per a les despeses de farmàcia a partir de l’estiu del 2023.

Dotarem el SAAS d’un servei de podologia que pugui atendre les necessitats de la gent gran amb una cobertura del 100%.

Amb l’objectiu de mantenir-ne la sostenibilitat, durem a terme una reforma del sistema de pensions, prenent com a base la proposta formulada pel Consell d’administració de la CASS i incorporant aportacions fetes per altres participants a la comissió, com per exemple el col·lectiu de la gent gran i de les persones amb discapacitat.

Fets:

Hem aprovat la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

Hem creat l’Observatori de la Igualtat, amb l’objectiu de recopilar i analitzar totes les dades existents sobre igualtat i no discriminació. Les dades han de permetre que les diverses administracions públiques i privades del país es coordinin millor, i que la presa de decisions, la planificació i l’avaluació de les polítiques públiques també es faci millor.

Hem creat l’Institut Andorrà de les Dones, com a òrgan per a la promoció de la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social en igualtat de condicions i d’oportunitats que els homes, i per prevenir i eliminar les discriminacions per raó de sexe.

Hem creat i posat en marxa el SIAD (Servei Integral d’Atenció a la Dona en salut sexual i reproductiva).

Futur:

Seguirem treballant per eximir de responsabilitat penal les dones que decideixin interrompre voluntàriament l’embaràs, fent-ho compatible amb la preservació del nostre sistema institucional. L’acompanyament integral es farà a través del SIAD.

Completarem el desplegament reglamentari de la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes.

Tornarem a crear una Secretaria d’Estat d’Igualtat que depengui de la presidència del Govern per garantir la transversalitat de les polítiques d’igualtat de gènere.

Reforçarem el Departament d’Igualtat del Govern, i el dotarem dels recursos humans i econòmics necessaris perquè pugui desenvolupar les seves funcions. Perquè, més enllà del desenvolupament del marc normatiu, cal promoure’n la correcta aplicació a fi que tingui el màxim impacte possible.

Posarem en marxa plans d’igualtat dins de l’Administració.

Crearem una taula de treball per al desplegament de la Llei d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit empresarial, amb representació dels departaments d’Igualtat i de Treball, dels sindicats, de la patronal i de l’Institut Andorrà de les Dones, en el qual estan representades al seu torn, les associacions de dones.

Impulsarem mesures de discriminació positiva als cossos especials de l’Administració, que tradicionalment han estat més masculinitzats.

Equipararem de manera progressiva el permís de naixement amb la finalitat de fomentar la igualtat.

Impulsarem un estudi detallat i global sobre gènere amb dades sobre treball, formació, cultura, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), salut, esport, economia, òrgans de decisió i de poder.

Donarem continuïtat i reforçarem les polítiques d’igualtat impulsades conjuntament des del Ministeri d’Educació i el Departament d’Igualtat, en particular reforçant l’educació en corresponsabilitat.

Crearem un marc de suport als joves després de l’ensenyament obligatori, amb l’objectiu d’oferir-los una educació afectiva i sexual allunyada d’estereotips conductuals sexistes o violents.

Fets:

Hem elaborat un nou text de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial a partir de les conclusions del Llibre blanc de la cultura, amb la voluntat d’implicar el conjunt d’institucions i el teixit empresarial en la promoció de l’ús de la llengua oficial.

Hem seguit promovent l’ús del català mitjançant campanyes adreçades a diversos segments de la població: des de campanyes adreçades a la població en general fins a campanyes per a col·lectius específics, com per exemple l’esport de base.

Malgrat la pandèmia, hem augmentat l’oferta de cursos dels diferents nivells de català, i també dels cursos adreçats a les empreses.

Futur:

Seguirem actualitzant l’oferta de cursos de català i promovent els exàmens oficials per a l’obtenció dels certificats de coneixement de la llengua catalana.

Promourem un paquet de benvinguda per als nous residents per tal de donar-los a conèixer tant els cursos de català com l’oferta cultural. Estudiarem la possibilitat d’associar la renovació dels permisos de residència al seguiment dels cursos de català que ofereix el Govern i a l’acreditació dels coneixements de llengua sense necessitat de fer cap examen.

Aprovarem una nova Llei del català amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’ús de la llengua oficial i pròpia del país en tots els àmbits de la vida social.

Crearem el Consell Nacional per la Llengua.

Iniciarem un treball conjunt entre el Departament de Política Lingüística i el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per a la millora de l’ús del català a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Farem èmfasi en l’aplicació de la futura Llei del català en l’àmbit de la inversió estrangera, per tal de garantir que la implementació de noves empreses al país no va en detriment de l’ús de la llengua oficial i pròpia d’Andorra.

Seguirem fent de la Fundació Ramon Llull, que Andorra presideix, un espai de referència per a la llengua i la cultura catalanes.